dissabte, 11 de febrer del 2012

MOR ANTONI TÀPIES

  


Raimon
Terra negra, llistons blancs
                                               A Antoni Tàpies
Terra negra, terra negra,
llistons blancs.
Mans obertes, mans obertes
van cercant
cercles màgics
foradats, foradats.

Creus atracen, creus atracen,
cors trencats
—viva vida, viva vida,
morta mort—
claus et claven
l’ull i el plany, l’ull i el plany.

Terra negra, terra negra,
negre sol.
Blanca argila, blanca argila
del teu nom:
aigua encesa,
gel cremat, gel cremat.

I aquest perenne dolor
de sentir-se sempre humà.
Pas del temps,
pas del temps, temps de pas.
(2006)
  
En la mort d’Antoni Tàpies (13 desembre 1923 – 6 de febrer 2012)

  

El pintor i escultor està considerat una de les figures cabdals de l'art del segle XX 

Ha mort l'artista Antoni Tàpies i Puig a l'edat de 88 anys, segons ha confirmat la família a l'Ajuntament de Barcelona. El pintor, escultor i teòric de l'art català està considerat un dels artistes fonamentals del país del segle XX.
L'artista havia rebut prestigiosos guardons, com el Premi de la Fundació Wolf de les Arts, el 1981, o la Medalla d'Or de la Generalitat, el 1983.
Tàpies (nascut a la capital catalana el 13 de desembre del 1923) es considera un dels artistes més rellevants del segle XX i la seva obra està exposada arreu del món. Va néixer en el si d'una família burgesa, culta i catalanista i va ser nomenat marquès de Tàpies el 2010.
Va ser un dels principals exponents de l'informalisme i la seva formació autodidacta el va ajudar a crear un estil diferenciat, que donava molta importància a l'ús dels materials, i va estar molt lligat a la ciutat de Barcelona, on hi ha la Fundació Antoni Tàpies, dedicada a l'estudi i l'exposició de la seva obra.
El 1948 va fundar la revista 'Dau al Set', amb d'altres artistes com Joan Brossa, Arnau Puig i Modest Cuixart. Des d'aquesta publicació van passar per diversos corrents: des del dadaisme primerenc al surrealisme plàstic o l'existencialisme ideològic.
Casat amb Teresa Barba Fábregas, Tàpies va tenir tres fills, Antoni, Clara i Miquel.
Durant la guerra civil va treballar algun temps a la Generalitat de Catalunya, on el seu pare exercia l'advocacia.
Insigne cultivador de noves tècniques de dibuix, litografia i 'collage' sobre nous suports plàstics, i de l'escultura en ciment, bronze o ceràmica, fins i tot en combinació amb objectes d'ús quotidià, es va oposar al règim franquista, va defensar la cultura catalana des d'incipients posicions esquerrans i interès pel surrealisme, la filosofia de Jean Paul Sartre i el realisme social, i va participar a l'assemblea clandestina, en el convent dels PP. Caputxins de Sarrià, Barcelona, que va impulsar el 1966 la fundació del primer sindicat democràtic d'estudiants.
La seva obra està o ha estat present en tots els grans museus del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada